Durant aquesta Setmana Santa, els nois i noies de l’Agrupament escolta Jaume Caresmar i MªAntònia Salvà d’Igualada han anat de campaments. Els Castors i Llúdrigues (de 6 a 8 anys) varen conèixer l’entorn de Santa Coloma de Queralt. Dins de la branca de llops (de 8 a 11 anys), els Llops i Daines Wahya van anar caminant fins a Manresa per fer estada en una granja, i els Llops i daines Seonee varen fer una ruta amb bicicleta per la comarca: Igualada, la Llacuna, Carme, la Pobla de Claramunt. Pel que fa a la branca de ràngers (de 11 a 14 anys), els Ràngers i noies Guies Besiberris van anar de ruta per Prats de Rei, Calaf, la Torre Manresana i Pujalt; mentre que els Ràngers i noies Guies Encantats van caminar pels voltants de Montserrat. El grup de Pioners i caravel•les (14-17 anys) anaren de ruta amb bicicleta per les terres de l’Ebre i els Trucs (17-19 anys) van fer estada al Cau de Girona.

La Penya Bon Rotllo ha valorat molt positivament la protesta contra Carmelo Paniaguaduta a terme el passat cap de setmana arran de la celebració de la Copa del rei d'Hoquei patins a Igualada.

La Lliga de Capellades acaba de renovar la cafeteria, després de renovar la terrassa fa un parell d’anys, i esperar que ben aviat es pugui gaudir de la sala del teatre nova.

Desprès de quatre mesos de tenir tancada la cafeteria per reformes, aquest passat cap de setmana es va reobrir el què és l’espai central de la Lliga. Un espai on sentir-se a gust i on poder gaudir d’un cafè, de revistes, diaris en català, i música en directe.

Cada any es duu a terme al Monestir de Montserrat la renovació de la Flama de la Llengua catalana.

Des d’Igualada, els darrers anys, el Jimmy Jazz, Òmnium Cultural i Jerc-Igualada s'han mobilitzat per assistir a l’acte de renovació de la flama de la llengua. Aquest any seran JERC Igualada, El Garbell i l'Alpinisme, amb la col•laboració de diferents empreses i gremis, participen un altre any a la caminada a Montserrat per tal de renovar la XXXIX Flama de la Llengua Catalana que se celebrarà el dia 17 de febrer.

El terme municipal de Copons, de poc més de 21 km2, està format per una orografía força feréstega integrada dins la depressió que l’altiplà segarrenc fa cap a la Conca d’Òdena. Això fa que el seu relleu sigui muntanyós, amb barrancs, rieres i cims careners que s’aixequen sobre el poble.

D’antic la zona era coneguda com La Selva, una vasta extensió de bosc que s’estenia des d’Argençola cap a Rubió. Ja fa temps que el paisatge va canviar i va passar a estar molt més treballat per l’home. En són testimoni totes les construccions de pedra seca: marges, pous, fonts, barraques... i tota mena de vestigis que encara avui són ben visibles.