L'encesa de la flama del Canigó pels volts de Sant Joan és una tradició bastant recent, nascuda a conseqüència de la creixent preocupació de la pèrdua de l’esperit i del sentiment de catalanitat dels nacionalistes de la Catalunya Nord. Alguns d'aquests nacionalistes nord-catalans, com Francesc Pujades, Josep Deloncle i Gilbert Grau van treballar incansablement per tal que no desaparegués la catalanitat del seu país en uns moments en que el govern francès intentava esborrar aquest sentiment català.

Fou l’any 1955 quan Francesc Pujades, enamorat del Canigó i inspirat en el poema de Mn. Cinto Verdaguer, va prendre la iniciativa d’encendre un foc la nit de Sant Joan al cim del Canigó, per tal de repartir des d’allí la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d’identitat comuna. Eren anys en que actes com aquest s’havien de fer de forma clandestina i fou impossible de tenir un ressò a l’altre banda dels Pirineus, doncs les lleis imposades pel govern espanyol ho hagueren impedit. Tot i això, amb l’encesa d’aquest foc es va plantar la llavor de la Flama del Canigó. Així doncs la Flama va néixer amb un sentit nacionalista per despertar una consciència adormida dels catalans a banda i banda de la frontera.

En els moments difícils de repressió i persecució de tot allò que tingués caire català, la flama neix amb la idea de que el foc dóna vida. Calia que el nostre país mantingués i renovés periòdicament aquest caliu. El lloc escollit per guardar la Flama fou el Castellet de Perpinyà, fortalesa on segles abans varen ser empresonats nord- catalans, i que actualment s’ha convertit en museu de les tradicions catalanes. Cada any, amb una cerimònia que s’adiu al caràcter màgic de la nit de Sant Joan, la Flama del Canigó torna al Canigó a ser purificada, on és pujada a peu per diversos grups excursionistes i des d’allí es procedeix a la seva distribució arreu dels Països Catalans, i es torna a guardar al Castellet.

La Flama del Canigó contribueix a donar un altre visió de la Festa de Sant Joan. El dia 22 es fa un acte de regeneració de la flama al cim del Canigó i es reparteix a tot el territori per encendre les fogueres que presidiran la nit de Sant Joan. L'arribada de la flama va acompanyada d’un missatge que és llegit abans d’encendre el foc, perquè les persones que el rebin coneguin i siguin conscients del seu significat. A més la setmana abans al cim del Canigó arriben feixos de branques d'arreu dels Països Catalans, i, fins i tot, les activitats van acompanyades d'un Congrés anual sobre els Focs de Sant Joan.

Actualment la Flama és un dels símbols més representatius de tots els Països Catalans. En encendre les fogueres de Sant Joan, es fa palès el sentiment i la voluntat de la unitat dels Països Catalans. Cal constatar la visió dels nord-catalans respecte a la Flama; ells en veuen la forma d’expressar la seva catalanitat i el sentiment d’unitat que tenen vers els Països Catalans.

Més informació a la web de la Flama del Canigó