Catalunya el 23 d’abril significa, a més de la celebració de Sant Jordi, patró del nostre país, el dia de les roses i els llibres. Aquesta tradició catalana de regalar roses i llibres a les persones que s’estimen s’ha convertit en una festa que atrau molta gent pels valors que aporta.

La institució de la festa: Tot i la gran veneració al cavaller Sant Jordi, la seva proclamació com a patró del principat de Catalunya es farà esperar. El regne d’Aragó ja el proclama patró l’any 1096, i pren com a bandera “lo senyal de sant Georgi”. El regne de València no el nomena patró seu fins l’any 1343, i el de Mallorca, el 1407. Al principat, tot i que el seu culte es troba documentat des de 1359, no el consagra patró fins el 1456, en temps d’Alfons el Magnànim. Ja havia estat patró del braç militar, és a dir, de la noblesa; però ara ho serà de tothom.

Però quan, amb la Guerra de Successió, l’any 1714, Catalunya és sotmesa al Decret de Nova Planta, tot es perdrà: les llibertats, les institucions pròpies, la llengua, i els símbols. Això fa que la celebració de la diada de Sant Jordi quedi anul·lada, fins l’any 1727, quan la Reial Audiència autoritza que “se celebre la fiesta del señor San Jorge Mártir”, tot i que la festivitat queda molt reduïda, el poble continuarà considerant aquesta data com a una diada reivindicativa.

Sigui com sigui, la diada de Sant Jordi torna a ser a Catalunya el que havia estat antigament: una festa en dia de treball, que s’agermana amb la cultura (el llibre) i amb l’amor (la rosa).

Llegenda del drac i la princesa: La tradició catalana situa la gesta cavalleresca del rescat de la princesa i la mort del drac a la vila de Montblanc. La llegenda diu així: Un drac, un enorme i ferotge drac, va presentar-se a les portes de la vila murallada de Montblanc, aquest matava i engolia tot el que es trobava al seu abast.

Els cavallers més valents, armats com per anar a guerra, intentaren donar-li mort, però el drac, ferotge, es desfeia de llances, espases i homes, i els destrossava amb gran facilitat. Davant del terror que el drac imposà a la vila i a tota la comarca, la gent de Montblanc va resoldre lliurar-li cada dia a la bèstia un parell de bens, això tranquil·litzà el drac durant un cert temps, però aviat arribà un dia que es van acabar tots els animals. Llavors els rei convocà tot el poble i entre tots decideixen que, cada dia, un vilatà es deixaria menjar pel drac.

El poble sencer es reuní a la plaça perquè el rei sortegés qui seria el primer a sacrificar-se. Però...ai! La sort va voler que la seva filla, la princesa, fos la primera que havia de ser menjada.
Així, al matí següent, la princesa sortí de la ciutat per trobar-se amb el drac. Quan ja era a frec del lloc on vivia, un jove i armat cavaller amb una lluent llança, aparegué pel camí.
La princesa li digué que fugís si no volia ser devorat, però el cavaller, que era Sant Jordi, li respongué que havia vingut per alliberar-la del drac. La princesa li preguntà si era d’aquestes terres, ell li respongué que era català, i el jove valentuós català no s’acovardí, sinó que saltà del corser damunt l’escata de la cuca, i la va ferir de tots cantons amb la seva llança. La lluita va ser llarga. El drac bramulava, treia foc pels ulls, aixecava nuvolades de pols esbategant les ales, però el cavaller, pogué ferir-lo sota de l’ala esquerra, on tenia el cor amb un cop de llança.
La princesa en acabar la lluita va acostar-se al cavaller i li va dir al jove cavaller el que volia a canvi d’haver posat la seva vida en perill per salvar-la a ella. Ell va dir-li que volia la cinta que portava al voltant de la cintura. La donzella li va atorgar, i el cavaller, amb aquella cinta va fermar pel coll el drac; després, va oferir-li l’altre extrem de la cinta a la princesa perquè portés el drac al seu pare. Així ho va fer, en arribar al poble, pendent de la lluita que tothom veia des de dalt de les muralles, li oferí al seu pare.
El rei va voler oferir a Sant Jordi tot lo que posseïa, ell va dir que l’havien enviat per alliberar al poble del drac maligne. Amb un altre cop de llança va rematar el drac, que en morir es va fer fonedís en terra i, d’allí mateix va sortir-ne un roser de roses roges com la sang. Sant Jordi va collir-ne la més formosa i l’ofrenà, amb una reverència, a la princesa, muntà a cavall i entre els crits de joia de tot el poble de Montblanc, que l’acomiadà amb recança, travessà la muralla per la porta, que en record d’aquesta gesta, encara avui és coneguda pel nom de portal de Sant Jordi.

Interpretació de la llegenda: La llegenda medieval de Sant Jordi va ser transformada en l’actual versió patriòtica. La formosa princesa representa Catalunya. Les forces del mal són els enemics que la tenen assetjada, representades per la figura del drac. Sant Jordi és el cavaller que deslliura heroicament la Pàtria amenaçada per l’enemic invasor.

La creu de sant Jordi: La Bandera de Sant Jordi, blanca amb una creu roja, és la bandera que simbolitza l’estament militar de Catalunya. La bandera de Sant Jordi fou l’ensenya de la Diputació del General a Catalunya. Amb el crit de Sant Jordi!, es van llançar al combat els almogàvers, la Gran Companyia Catalana, a la batalla de Cefís l’any 1311, tal i com s’esmenta a la crònica de Ramon Muntaner. Aquest crit de guerra fou emprat pels combatents catalans a l’edat mitjana. Alguns exemples de confraries del braç militar són la confraria de Sant Jordi i la confraria dels cavallers de Sant Jordi; l’ordre militar de Sant Jordi d’Alfama (fundada per Pere I) l’ordre de Sant Jordi de Levàdia, creada per Pere III el cerimoniós.

La bandera de sant Jordi (que representava el lluitador català) fou robada junt amb l'ensenya de Santa Eulàlia per les tropes espanyoles després de l'onze de setembre de 1714. En temps de Macià, aquest n'encarrega la seva recerca i repatriació, però no van ser trobades.

Sant Jordi esdevé el patró durant el segle XX del Centre Excursionista de Catalunya, l'Escoltisme català i la bandera de St. Jordi és usada per organitzacions com Palestra, la FNEC o Estat Català.

Les roses: Aquest dia, a més de venerar Sant Jordi, també esdevé una diada galana amb la Festa de les Roses, element genuí de la llegenda catalana, arrelada amb tanta força que fa que els catalans ofrenin una rosa a la persona estimada, així aquest dia és per a nosaltres el veritable dia dels enamorats. Potser en record de Sant Jordi que rescatà la donzella de les urpes del drac.
Els llibres: L’any 1926 per iniciativa de la Cambra del Llibre i dels Gremis d’editors i llibreters es creà el dia del llibre. Es va optar per la primaveral data del 23 d’abril, coincidint amb la mort de Miguel de Cervantes, i alhora, del dramaturg William Shakesperare.

A Catalunya, la feliç casualitat d’escaure’s en tal data, la diada de Sant Jordi va aparellar definitivament la pàtria amb la cultura, el Dia del Llibre amb la Festa de la Rosa. En l’àmbit lingüístic català aquesta data representa una clara voluntat d’afirmació cultural i lingüística.

No va ser fins l’any 1995, en què la UNESCO va declarar el 23 d’abril el dia mundial del Llibre i dels drets d’autor. Són ja diversos països els que han optat aquesta vella tradició catalana.

Sant Jordi és una celebració patriòtica, d’amor i de cultura, tres vessants que es complementen perfectament. L’amor i la cultura son dos pilars fonamentals per la pervivència d’un país.

CANÇÓ DE SANT JORDI

Què en traureu de passar com el vent,
capità del cavall sense brida,
si deixeu endarrera el jovent
amb l’espatlla corbada i junyida ?

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ven lluny d’Espanya.

Què en traureu de florir el roserar
si les roses no duren apenes
i el que queda i no es pot esborrar
son els sécs de fuets i cadenes

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ven lluny d’Espanya.

Què en traureu de mostrar-los l’amor,
si la força de mà ens allunya
i morim sense amada i honor,
beneint i enyorant Catalunya.

Sou capità valerós!
Sant Jordi, mateu l’aranya,
volem ser lliures com vós
per volar ven lluny d’Espanya.

Ventura Gassol i Rovira